Tema 3

Com ja s’ha esmentat en altres reflexions, jo no puc assistir a classe i la meva feina davant d’aquesta assignatura es de manera no presencial, per tant les meves reflexions son a partir de les experiències extretes de les lectures de cada tema i dels treballs realitzats per a cada mòdul de l’assignatura. En aquest cas concret hem centraré amb el mòdul 3, que engloba:

-         Processos cognitius, afectius, habilitats  i estratègies d’aprenentatge.

A partir d’aquí començaré parlant de la intel·ligència, aquesta és la capacitat de resoldre i generar problemes, per trobar solucions i oferir estratègies dins del propi àmbit cultural, segons aquest autor, diu que va molt més enllà del que descriu Binet amb l’idea del coeficient intel·lectual. El que ens remarca Gardner considerat un teòric que ha dedicat més de vint-i-cinc anys al estudi de les intel·ligències, es que cada persona humana conté vuit intel·ligències i que educar és ajudar a desenvolupar-les.

Dins d’aquest vuit intel·ligències trobem:

-         Intel·ligència intrapersonal: És la capacitat de conèixer-nos, acceptar-nos i adaptar la nostra pròpia manera d’actuar a aquesta coneixement.

-         Intel·ligència interpersonal: És la capacitat de relacionar-nos, de comprendre i entendre els demés per tal de poder interactuar amb l’entorn que ens envolta.

-         Intel·ligència lingüístic- verbal: És la capacitat de saber utilitzar el llenguatge correctament, de comunicar-nos i convertir el nostre pensament en paraules.

-         Intel·ligència lògic- Matemàtic: És la capacitat de plantejar i resoldre problemes matemàtics.

-         Intel·ligència Visual- espacial: És la capacitat de pensar en tres dimensions, percebre el mon de manera clara, concisa i poder efectuar transformacions, codificar i descodificar informació gràfica, ser sensible al color, entre d’altres.

-         Intel·ligència Musical:  És la capacitat de tenir grans possibilitats acústiques que no tothom pot tenir.

-         Intel·ligència Corporal- cinestésica: És la capacitat de utilitzar tot el cos per tal de poder expressar idees i sentiments, coneixement i domini de tot el cos i la interiorització de tots i cadascun de els possibles moviments.

-         Intel·ligència naturalista: És la capacitat de que mostren alguns individus per entendre el món. Ofereix la capacitat de classificar, distingir i utilitzar objectes, animals o plantes en l’ambient on vivim, ja sigui ciutat o camp.

Tots els humans tenim desenvolupades totes aquestes intel·ligències, encara que es decisió de cadascun tenir-les més o menys desenvolupades, però en el nostre dia a dia i son presents.

En l’article: “De què inteligencias hablamos”, diu una frase que fa referència a una frase que m’agrada molt ja que es refereix a l’educació i el fet de que aquesta pugui ser millor i més completa.

“El conocimiento de estas ocho inteligencias es una de las mejores ayudas para optimizar la educación”

Tot educador hauria de tenir molt present totes aquestes intel·ligències a l’hora de ensenyar, avui en dia ja hi ha escoles que imparteixen a partir d’aquestes vuit intel·ligències.

Desprès d’aquesta petita reflexió sobre la intel·ligència em centraré amb la motivació i l’ensenyament- aprenentatge.

Actualment encara a dins de aules trobem a mestres que ensenyen als seus infants essent ells els protagonistes de l’aprenentatge, el infant té un respecte cap aquest i mai té la raó, segueix les pautes del seu mestre i aprèn a partir de tot allò que aquest imparteix, no es tenen en compte ni les capacitat, ni necessitats de cada infant. Com tampoc es pensa en que cada infant es diferent i té moltes coses que aportar i coneixements previs a enriquir. Quan ens trobem en una aula així la motivació dels infants es nul·la, aquests aprenen i segueixen a partir del que el mestre imparteix, sense ningú motivació pròpia per el que estan fent.

Actualment  no queden gaire escoles o mestres que treballin així, però si que ni ha i en un aula el principal protagonista es cada infant i que segueixi el seu aprenentatge a partir de la seva motivació, per tal de que tingui un major enriquiment dels coneixements i l’experiència que va tenint al llarg del seu transcurs educatiu.

A partir d’això trobem diferents autors que ens parlen de diferents components que articulen la motivació.

Trobem a PRINTICH I DE GROOT, que ens parlen de tres components diferents que articulen la motivació acadèmica.

Aquests diuen que el component del Valor, fa que s’incloguin les fites que persegueixen els infants i les seves creences pel que fa al valor, la importància i la utilitat de les tasques. Una altre component es el d’Expectatives, on s’inclouen les creences que el infants tenen sobre la seva capacitat per desenvolupar la seva tasca i per últim fan referència als components Efectius que inclouen les relacions emocionals cap a les tasques i a un mateix .

A partir d’aquí les teories actuals consideren que han de portar als seus alumnes a aconseguir diferents fites i crear condicions per tal de que posin en marxa estratègies cognitives i metacognitives.

Les conducta del mestre sempre ha de estar orientada a fites que desenvolupin un paper fonamental en procés motivacional.

Parlem de fites relacionades amb la tasca, que fan referència a l’autonomia de l’infant cap el que ha de fer, el interès que té sobre el que fa i el que li aporta sobre el que ja sabia. També hi ha les fites relacionades amb el jo, que van d’acord amb que l’infant a de comprendre que de vegades pot fer les coses millor que els altres o que els demés o poden fer millor, sense pensar que no s’és pitjor que els altres.

Per últim, fer referència a les fites relacionades amb la valoració social, que no van directament relaciones amb l’aprenentatge acadèmic , però no hi ha que deixar-les de banda ja que tenen a veure amb l’experiència emocional que deriva de la resposta social pel que fa a la pròpia actuació, com són l’aprovació del mestra, dels companys i del pares.

Fins aquí la meva reflexió d’aquest apartat de la assignatura, fins a la pròxima.