Tema 2: Diferents concepcions

A partir de les lectures i treballs sobre el que comporta aquest tema de l’assignatura de Psicologia de la educació, en aquesta reflexió em centraré en:

-         Les concepcions conductistes

-         Els models cognitius: l’adquisició de coneixements i d’aprenentatge

-         Les teories del processament de la informació

-         El constructivisme

Desprès de la realització dels treballs, començaré fent un breu esment de les concepcions conductistes les quals consideren que la pràctica és el més important, ja que el canvi més o menys permanent de la pràctica es quan es produeix com un resultat de la pràctica.

Aquesta considera que la presència o absència de determinades conductes són apresses per l’individu en funció de la interacció de quatre determinants: Agents biològics del passat, agents biològics actuals, història d’aprenentatge del individu i les condicions ambientals momentànies.

Dues de les coses que es consideren més importants del conductisme en l’educació és l’adquisició i manteniment de conductes ( Habilitats verbals, relacions afectives, destreses motores, entre d’altre.) i modificació de conductes no desitjades (ansietat, agressivitat, gelosia, entre d’altres).

A partir d’aquí trobem a Watson com el pare del conductisme clàssic, el qual utilitzava el mètode estímul – resposta per explicar la conducta.

En el condicionament clàssic trobem a Pavlov, el qual feia realitzava experiments amb animals, on va descobrir mitjançant experiments amb gossos que les respostes podien ser apresses o condicionades mitjançant l’associació d’estímuls.

D’altra banda, trobem el condicionament operant on un dels seus pioners fou Skinner, aquests també realitzar experiments amb animals, en el seu cas amb rates. A diferencia de Pavlov el que feia aquest era reforçar o no les conductes que volia destacar en lloc de manipular-les. Reforçava positivament les conductes adequades per a que romanguessin, o treia el reforç a les conductes disruptives o no desitjades per a que desapareguessin.

Per controlar i modificar les conductes existeixen dotze tipus de tècniques:

-         Reforç positiu

-         Emmotllament

-         Encadenament

-         Sistemes de direcció de conducta mitjançant contracte

-         Sistema d’economia de fitxes

-         Sobrecorrecció: sobrecorreció restitutiva, pràctica positiva.

-         Temps fora de reforçament

-         Tutoria d’un company

-         Supressió del reforç

-         Cost de resposta

Aquestes tècniques ens ajudaran a modificar conductes o a reforçar-les, s’han d’escollir cadascuna depenen de la situació que vulguem modificar. També hem de tenir molt clar que totes aquestes seria interessant poder-les utilitzar a la vegada que les famílies i que no es convenient que les utilitzem durant molt de temps seguit, sinó no aconseguiríem els resultats desitjats.

Si ens anem als models cognitius ens trobem que sorgeixen a partir dels anys 70, com a contraposició de teories conductistes i psicoanalítiques.

Els cognoscitivistes consideren que hi ha altres processos com la intel·ligència, la memòria, que influeixen en com s’aprèn. Són a partir d’aquestes idees que es desenvolupa el constructivisme.

Els principals autors varen ser: Piaget, que es centrà en l’origen de la intel·ligència i com s’adapta aquesta al nostre cos. Vigotsky considerat com el precursor del constructivisme social, el seu enfocament consistia en considerar l’individu com el resultat del procés històric i social on el llenguatge ocupa un paper essencial. Per últim, trobem a Ausubel, que sorgeix com a contrapartida a les metodologies d’aquell moment, en concret als anys 70, considerant que la mestra queda massa en un plànol secundari.

Per tal de fer referència al constructivisme, ens centrarem amb la lectura de “El niño y la ciència” on arribem a la conclusió de que l’infant ha de ser acompanyat en el seu desenvolupament i ajudar-lo a que arribi a desenvolupar-se com un tot global. Avui en dia s’ha de tenir molt clar que el nen aprèn de tot el que el rodeja i que es tant important el mestre, com la família o el context en el que viu per tal del que seu aprenentatge i desenvolupament sigui del tot gratificant.

Seguirem una metodologia constructivista com la que es defensa en l’article en que ens centrem, l’individu aprèn mitjançant el descobriment, ja que els infants van descobrint i augmentant els seus aprenentatges essent ells partícips. Els mestres han d’adoptar el paper d’acompanyants i guies, donant suports, però deixant ser sempre l’infant com a principal protagonista.