Com ja s’ha esmentat en altres
reflexions, jo no puc assistir a classe i la meva feina davant d’aquesta
assignatura es de manera no presencial, per tant les meves reflexions son a
partir de les experiències extretes de les lectures de cada tema i dels treballs
realitzats per a cada mòdul de l’assignatura. En aquest cas concret hem
centraré amb el mòdul 3, que engloba:
-
Processos cognitius, afectius, habilitats i estratègies d’aprenentatge.
A partir d’aquí començaré parlant de la intel·ligència,
aquesta és la capacitat de resoldre i generar problemes,
per trobar solucions i oferir estratègies dins del propi àmbit cultural, segons
aquest autor, diu que va molt més enllà del que descriu Binet amb l’idea del
coeficient intel·lectual. El que ens remarca Gardner considerat un teòric que
ha dedicat més de vint-i-cinc anys al estudi de les intel·ligències, es que
cada persona humana conté vuit intel·ligències i que educar és ajudar a
desenvolupar-les.
Dins d’aquest vuit
intel·ligències trobem:
-
Intel·ligència
intrapersonal: És la capacitat de conèixer-nos,
acceptar-nos i adaptar la nostra pròpia manera d’actuar a aquesta coneixement.
-
Intel·ligència
interpersonal: És la capacitat de relacionar-nos, de
comprendre i entendre els demés per tal de poder interactuar amb l’entorn que
ens envolta.
-
Intel·ligència
lingüístic- verbal: És la capacitat de saber utilitzar el llenguatge correctament, de
comunicar-nos i convertir el nostre pensament en paraules.
-
Intel·ligència
lògic- Matemàtic: És la capacitat de plantejar i resoldre
problemes matemàtics.
-
Intel·ligència
Visual- espacial: És la capacitat de pensar en tres
dimensions, percebre el mon de manera clara, concisa i poder efectuar
transformacions, codificar i descodificar informació gràfica, ser sensible al
color, entre d’altres.
-
Intel·ligència Musical: És la capacitat de tenir grans possibilitats
acústiques que no tothom pot tenir.
-
Intel·ligència Corporal-
cinestésica: És
la capacitat de utilitzar tot el cos per tal de poder expressar idees i
sentiments, coneixement i domini de tot el cos i la interiorització de tots i
cadascun de els possibles moviments.
-
Intel·ligència naturalista: És la capacitat de que
mostren alguns individus per entendre el món. Ofereix la capacitat de
classificar, distingir i utilitzar objectes, animals o plantes en l’ambient on
vivim, ja sigui ciutat o camp.
Tots els humans tenim desenvolupades totes aquestes
intel·ligències, encara que es decisió de cadascun tenir-les més o menys
desenvolupades, però en el nostre dia a dia i son presents.
En l’article: “De què inteligencias hablamos”, diu una frase
que fa referència a una frase que m’agrada molt ja que es refereix a l’educació
i el fet de que aquesta pugui ser millor i més completa.
“El conocimiento de estas
ocho inteligencias es una de las mejores ayudas para optimizar la educación”
Tot educador hauria de tenir molt present totes aquestes
intel·ligències a l’hora de ensenyar, avui en dia ja hi ha escoles que
imparteixen a partir d’aquestes vuit intel·ligències.
Desprès d’aquesta petita reflexió sobre la intel·ligència em
centraré amb la motivació i l’ensenyament- aprenentatge.
Actualment encara a dins de aules
trobem a mestres que ensenyen als seus infants essent ells els protagonistes de
l’aprenentatge, el infant té un respecte cap aquest i mai té la raó, segueix
les pautes del seu mestre i aprèn a partir de tot allò que aquest imparteix, no
es tenen en compte ni les capacitat, ni necessitats de cada infant. Com tampoc
es pensa en que cada infant es diferent i té moltes coses que aportar i coneixements
previs a enriquir. Quan ens trobem en una aula així la motivació dels infants
es nul·la, aquests aprenen i segueixen a partir del que el mestre imparteix,
sense ningú motivació pròpia per el que estan fent.
Actualment no queden gaire escoles o mestres que
treballin així, però si que ni ha i en un aula el principal protagonista es
cada infant i que segueixi el seu aprenentatge a partir de la seva motivació,
per tal de que tingui un major enriquiment dels coneixements i l’experiència
que va tenint al llarg del seu transcurs educatiu.
A partir d’això trobem
diferents autors que ens parlen de diferents components que articulen la
motivació.
Trobem a PRINTICH I DE GROOT, que ens parlen de tres components diferents
que articulen la motivació acadèmica.
Aquests diuen que el component del Valor, fa que s’incloguin les fites que
persegueixen els infants i les seves creences pel que fa al valor, la
importància i la utilitat de les tasques. Una altre component es el d’Expectatives, on s’inclouen les
creences que el infants tenen sobre la seva capacitat per desenvolupar la seva
tasca i per últim fan referència als components Efectius que inclouen les relacions emocionals cap a les tasques i
a un mateix .
A partir d’aquí les teories actuals
consideren que han de portar als seus alumnes a aconseguir diferents fites i
crear condicions per tal de que posin en marxa estratègies cognitives i
metacognitives.
Les conducta del mestre sempre ha de
estar orientada a fites que desenvolupin un paper fonamental en procés motivacional.
Parlem de fites relacionades amb la
tasca, que fan referència a l’autonomia de l’infant cap el que ha de fer, el
interès que té sobre el que fa i el que li aporta sobre el que ja sabia. També
hi ha les fites relacionades amb el jo, que van d’acord amb que l’infant a de
comprendre que de vegades pot fer les coses millor que els altres o que els
demés o poden fer millor, sense pensar que no s’és pitjor que els altres.
Per últim, fer referència a les fites
relacionades amb la valoració social, que no van directament relaciones amb
l’aprenentatge acadèmic , però no hi ha que deixar-les de banda ja que tenen a
veure amb l’experiència emocional que deriva de la resposta social pel que fa a
la pròpia actuació, com són l’aprovació del mestra, dels companys i del pares.
Fins aquí la meva reflexió d’aquest
apartat de la assignatura, fins a la pròxima.
